Año 11.
 
 Tarragona 19 àe Julié de 1903.
 
 MM.
 
 39.
 
 Precios
de soscrípcíOii
 P ara toda I-ijpaña: 6 r eales t rimestre. Pag-o
anticipiulo.
 
 M
 
 ATáT AYá
 SEMANARIO TRADICIONALISTA
 m
 
BISACOIOK
 Y
 
 Calle d e A ugusto, 30, Ent." A nancios ecflnómieos.

 AUTORIZADO POR EL
 
 EXCMO. SR. JEFE REGIONAL
 
 R EMATXANT LO CLAU

 Havent demostrat com dos y tres fant cinq quo sense saber per endavant
si lo quefe del estat té ganas de donar lo poder al partit católich de
marras, e ra una cosa molt tonta lo comensar los trevalls pora formarlo,
avuy aniróm una ralea més endintre, fent veurer que no sois no consta
que en altas esferas hi haji aquestos desitjós, sino que al contrari,
per «lars indicis se pot jufjar que no lü ha g anas d' embolicarse y
de que las cosas se fassin de diferen manera de com s' ba vingut fent
fins a ra. Tal com está montada en Espanya l a máquina política
no cal fer gairas habilitats y equilibris pera tenir una majoria p
arlamentaria, qu' es 1' únich que 'a necessita per a nar tirant y
conservar lo poder, y cora ningú dupta que aquí la inmensa majoria
dels espanyols son católichs, resulta qu,e unas eleccions fetas per un
partit polítich católich tindria una seguritat absoluta d' alcansar una
victoria esplendorosa y a claparant en l a major part dels districtes de
la nació. Si avuy presentant á la Uuyta electoral tipos oxótichs, d'
ideas estrafalarias ^ cuando menys auspitosas, aquestos cunelros guanyan
gaire be sempre I' acto de diputat ¿qué H faltaria pera sortir trionfant
á un candidat católich que, ¿ més de tenir V apoyo del govórn,
estés identiñcat ab lo districte que t racta de representar? Si m'
diu algú que la Corona no pot •cridar 4 aquest partit flus á tant
que 1' vejl perfectament organisat, los hi diré qu' aixó son remansos
y rabona de peu d e marje, perqué ¿quln pa.rtit y quina organisació
tenia Silvela cuan v a ser cridat al poder? Tots sabém que no eran
més que cuatre soldats y un cabo y , n' obstant de no ser un p artit
en deguda forma, lo van pujar al candelero, va guanyar las eleccions y
li van sobrar d iputats, li van «obrar aspirants á ministre, li van
sobrar amichs y li va sobrar tot. ¿Y cóm se v a fer aquest miracle? D'
una manera molt sencilla, d onantll la Ometa qu' es l a v ara mágica q
ue tot ho transforma, que tot ho capgira, que rendeix las voluntats y Ja
que a trau á tots los que s ' proposíin viurer de l a política y fer
en ella son negoel. Donchs lo que va fer la Corona a b ^ ilveln, tipo j
a gastat y malvolgut dol pais ¿perqué no pot ferho a b un católich,
que oferirà més g arantías d'exit qu' Aquest lliberal doctrinari, un
dels poiittchs més funestos de la RestAuració? Com os quo à, Silvela
no li va exigir Donya Cristina tanta requisits y tanta documentació com
se necessita pera cridar al partit católich? Be devia saber que e ra un
home desacreditat, lliberal impenitent, vaticanista de circunstancias,
simbol de la ineptitut, y A p esar de tot á ulls cluchs li va donar lo
poder y l a tutela dels interessos que Donya Cristina representava. Aixó
á cualsevol que hi vejl una mioa més onllA del nas, li significa que
la dinastia actual sent una especial predilecció per aquestos partits
lliberals doctrinaris, y qu' aixó de un p artit católich los hi deu
fer p erdre pocas horas de dormir y no deuen sentir grans Ansias de
que s'organisin y de que s' posin en condicions de poguerloshi donar
lo poder. A més d' aixó si aquesta falta de organisació fos r únich
obstacle que té lo
 
 partit católich, se podría arreglar la cosa en
menos de una semana y sense necessitat de desfer lo partit carlista: cada
Bisbe en sa capital y cada Rector en sa parroquia poden en un obri y tanca
d' uUs presentar á D. Alfonso una organisació tant vasta, de gent tant
prestigiosa y respetable, que no 1' ha tingut may cap deis partits que
ha sigut cridat a l poder desde quo la dinastía actual funciona ab lo
régimen parlamentari. Y j a podrían estar ben segurs allá al Palau d'
Orient, que s' faría una cosa tant acabada, un Ministeri de t ant relleu,
que no tindrlan que repenedirse d' haverse confiat als católichs y de h
aver donat la bola á Silvela, Maura, Moret y Canalejas. Pero com aixó
no bo fan, es prova evident de que no ho creuen gaire convenient als seus
intereses ó aU de la Patria, ó que nq'ls deu sembla cosa tant fácil
deslligarse de tot compromís ab lo Iliberalisme. Jo no m' ficaré á
buscar l as rahons perqué D . Alfonso no manifesta ganas de donar lo
poder á aquet partit católich, que s' fará sempre que ell ho demani,
ni á fondejar los misteris que s' trovan en aqueixas cosas de la a lta
política, pero si que convé que constí que r objecte á que volen
destinar un p anií católich, es molt fosch, y si pera a lcansar aquest
fí no hi veuen altre medi que m atar primerament lo partit carlista,
ja 'Is hi podóoï idle»do el eastigo de los
criminales. tianto discurso b a i>aeado, el p aís, algo tradicional y
hereditaria, como medio el No pasa dia sin que sos h able el t elé- de
provecho. I mÁs seguro y eficaz para evitar las am' • ' • * * •
' : . . .
 
 COBARDÍA
 
 TOQUES DE ATAQUE
 
 NO SOIOS FAHATIGOS
 
 Í